A Eivissa i Formentera el resultat de la Guerra Civil també forçà a l’exili dotzenes de persones; homes, dones i nens que fugien d’un present ple de fam, inseguretat, camises blaves amb les mànigues per sobre els colzes… de mort, de revenges… de murs de cementiris tacats de sang, de silencis i denúncies…
Xico Lluy ha arribat a aquest segon volum de la trilogia de la diàspora dels pitiüsos després de resseguir les seves passes pels camps nazis. L’escassa documentació sobre el tema l’ha substituïda amb entrevistes amb els protagonistes o familiars d’aquests, aconseguides a força d’insistència telefònica, cartes i molts, molts quilòmetres, convençut que la seva feina era transcendental per anar omplint el buit escandalós de la historiografia contemporània pitiüsa.
“Pròleg”, Artur Parrón