VERSIONS DE POESIA

“Heus ací encara un altre recull de versions de poesia. La «veu» del títol és no sols la meva, sinó la de tot un poble, la que és formulada en llengua catalana. Intentarem d’aconseguir que les «ales» alienes no batin del tot estranyes i malaptes en l’aire, la «veu», que els oferim per a la nova vida.”

Entre el contingut heterogeni del Llegat (que l’escriptor Marià Villangómez havia cedit a l’Institut d’Estudis Eivissencs) hi ha sis cintes magnetofòniques que contenen textos enregistrats pel mateix Villangómez.

Jordi Marí presenta un recull de poemes que reflexionen sobre aspectes quotidians com són l’amor, l’amistat i l’enyorança de l’illa.

NORMES GRAMATICALS. LECTURES EIVISSENQUES I FORMENTERERES

Aquest curs d’iniciació a la llengua ha estat escrit per als eivissencs i formenterers. Els textos formen dues parts, una en la parla dialectal de les Pitiüses i l’altra en la llengua literària moderna, amb algunes mostres eivissenques antigues.

“Record el poble humil,
record la gent tranquila,
la verdor del camp humit,
la foscor, el sol, la llum del dia.”

Si la cultura és la personalitat d’un poble, la llengua i la literatura que s’hi expressa són, sense cap dubte, la seua pròpia veu. (“Introducció”, IEE)

La vida, el temps, la mort planten també els seus estendards. D’entre els versos més quotidians munta sovint un gran vent, potser millor una flama, la dimensió dels moments exaltats, d’una majestat que no deixa de semblar senzilla.

De la mà d’Antoni Ribas reconeixerem els reialmes oblidats dels primers amors i les primeres inquietuds.

Amb motiu del centenari del seu naixement es publica l’obra poètica completa de M. Villangómez en una nova edició revisada.

Aquests són poemes a diferents velocitats. Seuen a butaques arrenglerades… Vencen la inèrcia sobre rails que s’endinsen en la boira… Acceleren i es subjecten amb força a les ales dels mots…

TRENTA-CINC VEUS POÈTIQUES D’EIVISSA I FORMENTERA

Versos per la llengua?  Són realment versos, és realment la poesia, que necessitam aixecar com a signe d’afirmació col·lectiva… (“Pròleg”, Isidor Marí)