“Aquests són poemes a diferents velocitats. Seuen a butaques arrenglerades… Vencen la inèrcia sobre rails que s’endinsen en la boira… Acceleren i es subjecten amb força a les ales dels mots… S’aturen davant els telenotícies… Són poemes de sala d’espera. De cites en el futur i d’absències en el present. Flashbacks en blanc i plata, difuminats sobre el vidre d’una finestreta de cabina de passatgers. Versos amb veu de pilot que ha travessat més d’una turbulència i que, per l’intercomunicador, anuncia que se’n preveuen d’altres.”
(“Pròleg”, Rafael Serra)
