Nits de Sant Joan

Festa de la Nit de Sant Joan de lāIEE
Aquesta festa, que sāiniciĆ anecdòticament, ha esdevingut amb el temps una fita en el calendari festiu de les Pitiüses.
El 1971 la Comissió Executiva de l’Institut mostrĆ el seu interĆØs a reconĆØixer la labor entusiĆ stica de l’Escola de Sant Josep i del mestre Pere Planells i MarĆ; d’uns mesos ençà els alĀ·lots recollien una bella sĆØrie de canƧons eivissenques, que publicaven setmanalment en el Diario de Ibiza. Per aquest motiu s’acordĆ la concessió d’una placa a tĆtol de distinció a aquesta escola. Per tal de donar mĆ©s brillantor a l’acte, s’acordĆ que es celebrĆ s la nit de Sant Joan, coincidint amb una nit plena de simbolisme i tradició.
Festa itinerant per tots els pobles
A aquest homenatge s’hi afegĆ la clausura del curs de llengua catalana, el primer que realitzava l’Institut. L’acte se celebrĆ a Sant Josep, a un pati cedit per la famĆlia MarĆ Tur, situat a la plaƧa del poble, cantonada amb la carretera des Cubells.
La mateixa Comissió Executiva va crear el Premi de la Nit de Sant Joan, que amb carĆ cter anual, seria concedit a l’escola o institució docent d’Eivissa i Formentera que mĆ©s s’haguĆ©s distingit amb algun treball d’equip sobre qualsevol tema de les Pitiüses. La festa de concessió del Premi s’acordĆ que fos la nit de Sant Joan al poble o parròquia corresponent a l’escola guanyadora, però aquest acord es rectificĆ lāany següent; per un criteri prĆ ctic, i tambĆ© per mirar de crear i arrelar la festa a un lloc concret, lāInstitut va decidir que se celebrĆ©s al poble de Sant Josep, on sāhi va mantenir els quatre primers anys, del 1971 al 1974. L’any següent, el 1975, es va celebrar al poble de Sant Joan i aquĆ començà el carĆ cter de festa itinerant per tots els pobles de les Pitiüses, carĆ cter que encara mantĆ© avui.




La tria del poble s’ha fet segons les peticions que, associacions de vesins, grups juvenils o altres estaments, com el propi ajuntament, han elevat a la Comissió Executiva. Passats els anys, ha estat la pròpia Entitat la que, amb la voluntat de mantenir la itinerĆ ncia i celebrar la festa a totes les poblacions, ha proposat localitzacions. Però en totes les ocasions, les agrupacions han ajudat en la realització de la festa i els ajuntaments colĀ·laboren en aspectes materials, com ara aixecar escenaris, aportar cadires i, tambĆ© segons les seues possibilitats, ajuda econòmica en forma de subvenció.
La llengua i el seu ensenyament
A partir de 1973 s’institucionalitza la lectura d’un manifest, on la Comissió exposa el seu punt de vista sobre diversos aspectes de la nostra realitat cultural i social. Un repĆ s del manifestos llegits al llarg dels anys ens mostra una reiteració de temes: la llengua Ć©s el tema dominant a molts de manifestos; el seu ensenyament, l’Ćŗs en la litĆŗrgia, en els mitjans de comunicació… Però tambĆ© en destaquen d’altres: la conservació del medi natural, el patrimoni cultural en el sentit mĆ©s ampli, l’autogovern, el record d’eivissencs desapareguts, etc. són motius de preocupació constant dels Manifestos que s’han anat publicant a la revista Eivissa, allĆ remetem als interessats en conĆØixer els diversos continguts.