Nits de Sant Joan
Festa de la Nit de Sant Joan de l’IEE
Aquesta festa, que s’inicià anecdòticament, ha esdevingut amb el temps una fita en el calendari festiu de les Pitiüses.
El 1971 la Comissió Executiva de l’Institut mostrà el seu interès a reconèixer la labor entusiàstica de l’Escola de Sant Josep i del mestre Pere Planells i Marí; d’uns mesos ençà els al·lots recollien una bella sèrie de cançons eivissenques, que publicaven setmanalment en el Diario de Ibiza. Per aquest motiu s’acordà la concessió d’una placa a títol de distinció a aquesta escola. Per tal de donar més brillantor a l’acte, s’acordà que es celebràs la nit de Sant Joan, coincidint amb una nit plena de simbolisme i tradició.
Festa itinerant per tots els pobles
A aquest homenatge s’hi afegí la clausura del curs de llengua catalana, el primer que realitzava l’Institut. L’acte se celebrà a Sant Josep, a un pati cedit per la família Marí Tur, situat a la plaça del poble, cantonada amb la carretera des Cubells.
La mateixa Comissió Executiva va crear el Premi de la Nit de Sant Joan, que amb caràcter anual, seria concedit a l’escola o institució docent d’Eivissa i Formentera que més s’hagués distingit amb algun treball d’equip sobre qualsevol tema de les Pitiüses. La festa de concessió del Premi s’acordà que fos la nit de Sant Joan al poble o parròquia corresponent a l’escola guanyadora, però aquest acord es rectificà l’any següent; per un criteri pràctic, i també per mirar de crear i arrelar la festa a un lloc concret, l’Institut va decidir que se celebrés al poble de Sant Josep, on s’hi va mantenir els quatre primers anys, del 1971 al 1974. L’any següent, el 1975, es va celebrar al poble de Sant Joan i aquí començà el caràcter de festa itinerant per tots els pobles de les Pitiüses, caràcter que encara manté avui.
La tria del poble s’ha fet segons les peticions que, associacions de vesins, grups juvenils o altres estaments, com el propi ajuntament, han elevat a la Comissió Executiva. Passats els anys, ha estat la pròpia Entitat la que, amb la voluntat de mantenir la itinerància i celebrar la festa a totes les poblacions, ha proposat localitzacions. Però en totes les ocasions, les agrupacions han ajudat en la realització de la festa i els ajuntaments col·laboren en aspectes materials, com ara aixecar escenaris, aportar cadires i, també segons les seues possibilitats, ajuda econòmica en forma de subvenció.
La llengua i el seu ensenyament
A partir de 1973 s’institucionalitza la lectura d’un manifest, on la Comissió exposa el seu punt de vista sobre diversos aspectes de la nostra realitat cultural i social. Un repàs del manifestos llegits al llarg dels anys ens mostra una reiteració de temes: la llengua és el tema dominant a molts de manifestos; el seu ensenyament, l’ús en la litúrgia, en els mitjans de comunicació… Però també en destaquen d’altres: la conservació del medi natural, el patrimoni cultural en el sentit més ampli, l’autogovern, el record d’eivissencs desapareguts, etc. són motius de preocupació constant dels Manifestos que s’han anat publicant a la revista Eivissa, allí remetem als interessats en conèixer els diversos continguts.
