Un recorregut per la nostra història

Els inicis

El desembre de 1948, l’aleshores governador civil de Balears, José Manuel Pardo Suárez va llençar la idea de crear un centre d’estudis locals.

El 8 de gener de 1949, en el despatx del batle d’Eivissa, Cèsar Puget Riquer, es reuní la comissió gestora del projectat centre d’estudis locals. El grup estava format per: Antoni Costa Ramon, Josep Costa Ramon, Enric Fajarnés Cardona, Alexandre Llobet, Isidor Macabich, José María Mañá de Angulo, Narcís Puget, Jeroni Roig Binimelis, José Sáez Martínez, Manuel Sorà Bonet, Bartomeu Tur Guasch, Josep Tur Riera, Manuel Verdera Ferrer, Marià Villangómez Llobet i Josep Zornoza Bernabeu. 

Aquesta comissió realitzà les gestions pertinents per tal de sol·licitar la incorporació de l’Institut al Patronat José María Quadrado, dedicat a investigacions de caire local, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El 28 de març va ser aprovat el reglament de funcionament de l’Institut, començant així la seua llarga i fructífera trajectòria.

La Societat Cultural i Artística Ebusus, de la seua banda, oferí la capçalera de la revista Ibiza, que s’editava des de 1944 i de la qual se n’havien publicat 28 números. Aquesta contribució es complementà amb l’oferiment de col·laboració de les persones que en formaven el cos de redacció i dels membres de la Comissió de Cultura de l’entitat. A més, el governador Pardo Suárez adquirí, previ pagament de 60.000 pta., el casal de can Llaudis, bell exemple del gòtic català, situat al carrer Major de Dalt Vila, per convertir-lo en la seu noble de l’Institut.

En aquesta primera etapa es publicaren sis números de la revista Ibiza i diversos llibres d’autors com Antoni Costa Ramon, Josep Costa Ramon, Enric Fajarnés Cardona i Isidor Macabich.

A inicis dels anys seixanta l’activitat de l’Institut va decaure fins gairebé desaparèixer.

El 1969, el coneixement de l’existència de l’IEE, tot i estar pràcticament desaparegut, aixecà l’interès d’un grup de joves eivissencs culturalment inquiets. Un d’ells, Josep Marí, s’interessà pel possible revifament de l’entitat, i amb el suport de Marià Villangómez, que li explicà el funcionament inicial de l’Institut, va visitar, amb un petit grup d’amics, el regidor Enric Ramon Fajarnés per tal de possibilitar el redreçament de l’entitat. 

Una vegada acceptada aquesta iniciativa, i amb el beneplàcit dels encara membres de l’Institut, Josep Marí i una colla d’amics posaren fil a l’agulla: es cobriren les places vacants, es crearen noves vocalies i es reorganitzà la direcció. L’Institut emprenia la marxa de nou i es posava a treballar de valent.

A partir d’aquí, tot i continuar tenint unes relacions excel·lents, va començar un progressiu deslligament de l’IEE amb l’Ajuntament per tal d’evitar la lentitud que la burocràcia oficial comportava per a la nova entitat cultural. 

L’any 1974 es redactaren uns estatuts, però la seua aprovació no va ser gens fàcil i s’hagué d’esperar la mort de Franco per tal de veure’ls aprovats. 

Foren anys difícils, però l’Institut va emprendre el vol per arribar al poble d’Eivissa, dinamitzar la somorta societat illenca i fer arribar una alenada d’aire fresc a la societat pitiüsa. 

El dinàmic grup de gent jove comptà sempre amb el discret, però efectiu, guiatge de Marià Villangómez.

La defensa de la identitat pitiüsa i la protecció del patrimoni natural i cultural són els principals motius que es marcà l’Institut. I aquesta defensa no es podia fer més que vindicant, en primer lloc, la nostra llengua, la llengua catalana d’Eivissa.

Les primeres publicacions en català varen ser Endevinetes i Curs d’Iniciació a la Llengua (ambdues publicades el 1972).

1970, la represa de l'Institut

L'Institut en l'actualitat

Els primers estatuts aviat quedaren antiquats per al nou IEE, i per això se’n redactaren uns nous en 1983, ja més adaptats a la realitat de l’entitat. Aquests estatuts, amb molt poques modificacions, són els encara vigents. En ells s’especifica: 

Article 2
L’objecte de l’Associació és impulsar i fomentar la cultura en general i principalment la pròpia de les illes d’Eivissa i Formentera.
El català, com a llengua pròpia d’aquestes illes, és el vehicle habitual de comunicació en les diverses activitats de l’Associació.

Article 13
L’Assemblea general és l’òrgan superior de l’Associació per ser l’expressió de la voluntat col·lectiva dels socis.

Article 29
En cas de dissolució, els drets i béns de l’Associació passaran a l’Excm. Ajuntament d’Eivissa.

Generacions d’eivissencs i eivissenques han après a estimar la llengua i la cultura de la mà de l’Institut. I aquest és el gran mèrit de l’entitat. Però no sempre ha estat fàcil, ni tan sols entesa, la defensa aferrissada dels nostres valors, i d’aquí els entrebancs a diverses iniciatives portades endavant per l’Institut: prohibicions de cursos i recitals, amenaces de tancament, retirades de subvencions, dimonització de l’entitat, encara en 2020, per part de certs poders fàctics del franquisme tardà, acusacions públiques absurdes i tantes altres coses…Però, lluny d’aconseguir el seu objectiu, totes aquestes dificultats han enfortit i engrandit l’entitat.

El Curs Eivissenc de Cultura, la Festa de la Nit de Sant Joan, els premis literaris de la Nit de Sant Joan i Baladre, les Mencions d’Honor Sant Jordi, la recepció de TV3 a les Pitiüses, les publicacions periòdiques Eivissa i El Pitiús, una producció bibliogràfica de ja més de cent títols publicats, els Cursos de Català, el Grup de Coneixement del Medi, el Grup de teatre de l’IEE, la celebració a Eivissa de les Festes Populars Fabra, col·loquis de la Societat d’Onomàstica, celebracions del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, sessions de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, etc., són alguns dels èxits del treball incansable de l’Institut..

Actualment l’Institut d’Estudis Eivissencs té més de 600 socis i és una entitat col·laboradora de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, membre de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales (CECEL), està conveniada amb la Universitat de les Illes Balears, adscrita a l’Institut d’Estudis Catalans i membre del Consell Acadèmic de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

La seu actual, propietat de l’Ajuntament d’Eivissa, és a la via Púnica 29 i consta d’una biblioteca, d’un magatzem per a les publicacions, un aula per  les classes de català, un arxiu de l’IEE i arxius particulars (donats per Marià Villangómez, Josep Vilanova, Albert Schwarz, arxiu Wallis…), i una oficina d’atenció al públic.

Actualment funcionen els grups de treball de Coneixement del Medi, el Grup de Teatre de l’IEE i una CE formada per dotze socis que es reuneixen setmanalment per dur a terme les activitats programades per l’IEE. 

La biblioteca, especialitzada en temes pitiüsos, està oberta al públic cinc dies a la setmana. Té més de 5.000 volums i revistes especialitzades. L’activitat editorial pròpia consta, actualment, de le revista semestral Eivissa i de l’almanac El Pitiús, a més de publicacions diverses amb més de cent títols publicats.

El finançament de l’IEE prové, majoritàriament, de les aportacions dels socis. També rep ajuts institucionals per a la realització de publicacions i actes concrets.

El futur de l’Institut d’Estudis Eivissencs, i de la nostra cultura, depèn de tots nosaltres.

Vine a l’Institut. Caminem junts.
Com més serem, més força tendrem.

El futur

0
La teva cistella
Scroll to Top