“El llibre no va ser escrit des de la ciutat, ni que fos la petita ciutat d’Eivissa, sinó enmig de la gent i de la terra de què s’ocupa, en present i així que els mesos anaven succeint-se. […] A l’Any en estampes […] tenen importància el paisatge i els canvis que hi marquen el pas dels dies i les inacabables feines agrícoles. El paisatge és sovint la terra conreada, amb les obres dels homes, els camps on aquests viuen i dels quals viuen, les cases disperses. La pluja, els vents, les característiques de les estacions, que tant condicionen els diferents cultius i el seu producte, també hi són contemplats. Alguna vegada es reflecteix la natura en el seu aspecte més salvatge, on tot just arriba l’esforç humà.”
(M. Villangómez Llobet)
