“El paisatge no només és per ser mirat. També pot ser begut, i si no, que ho preguntin als eivissencs. No se sap qui va ser el primer pitiús a qui se li va acudir collir tota mena d’herbes aromàtiques del camp, embotir-les en una ampolla de vidre, abocar-hi anís i deixar-ho reposar tota una temporada. Però el cas és que la fórmula va funcionar i que avui les herbes són la beguda eivissenca per excel·lència.”
(Les herbes eivissenques, Elena Ferrer)