La por adopta la forma negra d’una garra, la forma de l’obsessió, de l’amenaça, de l’Estat, de les normes injustes, de la bogeria, el temor íntim i quotidià d’haver d’agafar un vol. La por reclama submissió, però no es preocupa de la congruència. Deu ser que hi ha tantes pors com persones. I, al cap i a la fi, un diria que totes els pors són la mateixa.
Vicent Tur, “Sobre No tenguis por“