Cançoner de les Pitiüses

El rei tenia tres fies polides com una plata i una d'aquelles tres na Delgadeta manava: –Delgadeta, Delgadeta, m'ho has de ser enamorada. –`Namorada no ho puc ser per respecte de ma mare–. EI rei quan sentí això va manar tancar Delgada. –No li deu aigo ni vi més que sardina salada. Tengueu-la sempre tancada en es més alto que hi haja.– Passen dies, passen noches 1 i Delgadeta tancada, de cap per dins la finestra a veure qui es passejava. Va veure un germanet seu que de passa ja passava. –Germanet meu, estimat, si em dasses un got d'aigo, si em donasses un got d'aigo, que m'estic morint de set. –Vós mateixeta sabeu que el bon rei vo' l'ha privada–. Passen dies, passen noches i Delgadeta tancada de cap per dins la finestra a veure qui passejava. Va veure sa mare seua que de passa ja passava. –Ma mare meua estimada, si em donàsseu un got d'aigo que m'estic morint de set2 . [...] –Vós mateixeta sabeu que el bon rei vo' l'ha privada–. Passen dies, passen noches i Degadeta tancada de cap per dins la finestra per veure qui passejava. Va veure son pare seu que de lletres d'or s'assentava. –Mon pare meu estimat, si em donàsseu un got d'aigo–. Son pare quan ho va sentir [...] va manar un criat seu que li dugués un got d'aigo. Delgadeta la cridaren i no la varen sentir, sant Josep li feia llum i es àngels l'acompanyaven.