El rei tenia tres filles polides com una plata
i una d’aquelles tres, na Delgadeta, manava.
—Delgadeta, Delgadeta, m’ho has d’ésser enamorada.—
—Enamorada no ho puc ésser1 per respecte de ma mare.—
El rei quan va sentir això va manar: --Tancau Delgada [13]
en es més alto que hi haia i en es més fosco que hi haiga.
No li deu aigo ni vi, més que sardina salada.—
Passen dies, passen noches i Delgadeta tancada,
de cap per dins sa finestra a veure qui es passejava.
Va veure un germanet seu que de passo se n’anava:
—Germanet meu estimat, si em donàsseu un got d’aigo.
Si em donàsseu un got d’aigo, que m’estic morint de set.—
—Vós mateixeta sabeu que el bon rei vo’ l’ha privada.—
Passen dies, passen noches [14] i Delgadeta tancada,
de cap per dins la finestra a veure qui es passejava.
Va veure sa mare seua que de passo ja passava:
—Ma mare meua estimada, si em donàsseu un got d’aigo,
si em donàsseu un got d’aigo, que m’estic morint de set.—
—Vós mateixeta sabeu que el bon rei vo’ l’ha privada.—
Passen dies, passen noches i Delgadeta tancada,
de cap per dins sa finestra a veure qui es passejava.
Va veure son pare seu [15] que en lliteres d’or s’assentava:
—Mon pare meu estimat, si em donàsseu un got d’aigo,
si em donàsseu un got d’aigo, que m’estic morint de set.—
Va manar a un criat seu que li dugués un got d’aigo.
Delgadeta! la cridaven i no la varen sentir.
Sant Josep li feia llum i es àngels l’acompanyaven.
