El rei tenia tres filles
hermoses com una plata
i se’n va enamorar d’una,
Delgadeta s’anomana. [sic]
—Delgadeta, Delgadeta,
tu has de ser mi enamorada.
—Pare meu, bon pare meu,
pare de la meua vida,
no puc ser muller del rei,
madastra de mis hermanes
i la trista de ma mare
‘ver de viure mal casada.-
El rei que va sentir això
ell ja la va fer tancar.
Per menjar i beure li dava
pa i tonyina salada.
Delgadeta fon tancada [2]
Passen dies, passen nits,
Delgadeta fon tancada.
Treia el cap per el balcó
per veure qui es passejava.
Va veure un des seus germans
que pes carrer es passejava.
—Germà meu, bon germà meu,
germà de la meua vida,
si em dasses un gotet d’aigo,
quant que te l’agrairia!
—Aigo no te’n puc donar,
que tu mateixa ja saps
que el bon rei te l’ha privada.-
Passen dies, passen nits,
Delgadeta fon tancada.
Treia el cap per el balcó
per veure qui es passejava.
Va veure sa seua mare
que pes carrer es passejava. [3]
—Mare meua, bona mare,
mare de la meua vida,
si em dàsseu un gotet d’aigo,
quant que vo’ l’agrairia!
—Tu mateixa ja saps
que jo no te la puc donar,
que ton pare te l’ha privada.-
Passen dies, passen nits,
Delgadeta fon tancada.
Treia el cap per el balcó
per veure qui es passejava.
Va veure son pare seu
que pes carrer es passejava.
—Pare meu, bon pare meu,
si em dàsseu un gotet d’aigo,
en ‘ver-me-la beguda
faré lo que em manareu.-
Son pare que va sentir això,
va manar an es seus criats
que li anassen a dur aigo,
que es primer que n’hi [4] duria
li donaria un castell.
Per quan l’aigo va se allí
Delgadeta ja finava,
tota rodada d’àngels
i calderes de l’infern
ja bullien per son pare.
