Cançoner de les Pitiüses

Tres filles té lo bon rei, totes tres com una plata, i es va enamorar de una, Garrideta, la més guapa. Un dia el rei li va dir: —Vaja, vaja, ma infanta, tu n’has de ser ma muller, madastra de tes germanes.1 —Pare, un tal no faré, madastra de mes germanes i avorrida de ma mare.- El rei va manar a sa mare2 la tancàs dins una casa,3 per menjar que li donàs4 carn de tonyina salada5 i per beure li dugués aigua de la mar sagrada.6 Passen dies, passen nits, Garrideta ja finava. Treu lo cap per la finestra per veure si algú passava, [2] i va veure ses germanes que per allí passejaven. —Bones germanetes meues, donau-me un canteret d’aigua; tenc la gargamella seca i la boca se m’abrasa. —No te la beuràs, maldita, no te la beuràs, malvada, perquè no has volgut ser de ton pare enamorada, de tes germanes madastra i avorrida de ta mare.7- Passen dies, passen nits, Garrideta ja finava. Treu lo cap per la finestra per veure si algú passava, va veure la seua mare que amb filosa d’or filava. —Mare de la meua vida, donau-me un canteret d’aigua; tenc la gargamella seca i la boca se m’abrasa. —Jo no vo’ la puc donar, que el bon rei vo’ l’ha privada.- [3] Passen dies, passen nits, Garrideta ja finava. Treu lo cap per la finestra per veure si algú passava, i va veure un cavaller que amb son pare passejava. —Pare meu, bon pare meu, donau-me un canteret d’aigua. Jo faré el que em manareu, vos ho seré enamorada.-8 Manà el rei a sos criats que li anassen a buscar, que li anassen a dur aigua de la font del romerar, que es que primer arribaria guanyaria una ciutat. Quan varen ser a mig camí, ja els varen tornar a cridar: —Veniu, criats meus, veniu, Garrideta ja ha finat.- Sant Josep li feia llum, Maria l’encaminava, i pujant-la per amunt es àngels l’acompanyaven.9 [4] La terra se’n va obrir, pare i mare se n’entraren als profundos de l’infern.10