—No em parleu de mi Erbola, que m’ha fet enquietar.
M’ha tractat de puta vella i filla d’un capellà.—
—Si això és veritat, senyora, ella me l’ha de pagar.—
Es tirà dalt el cavall i a recebir-la va anar.
Ses cunyades quan la veren
—Mi Erbola, surt d’aquí, [10] mira no em faces venir.—
—Mi Erbola no eixirà, perquè es deixa de parir.—
As cap de ses tres vegades mi Erbola va sortir,
es calà sa capa blava, dalt el cavall se tirà;
de sa sang que ella brollava es cavall va revestir.
Ses cunyades quan la veren l’eixiren a recebir.
En esser allà dins un boscatge que feia por de mirar:
—Resa quatre parenostros, aquina tens de morir.—
Volgué Déu per la ventura [11] que son fillet va parlar.
—Parlau, minyonet, parlau, ara que poreu parlar.—
—No puc parlar més, ma mare, que Déu no m’ha dat més lloc.
Passau un poc més avant, trobareu un pastoret
que us dirà la veritat.
Ses campanes de Lion per quin sant han
—Pastoret, bon pastoret, digueu-mos la veritat:
ses campanes de Lion per quin sant han repicat?—
—Per sa mare d’en Fernandus [12] que amb un tro ha rebentat,
per mor d’un fals testimoni que dalt sa nora ha posat.
