La senyora passetjava
amb sos dolors de parir.
—Si pogués anar a cas sogre,
si pogués anar a parir!
—Ja hi poreu anar, Arbola.
Si hi voleu anar, 'nau-hi.
—I en ser que vendrà en Bernaldu,
qui l'anirà a recibir?
—I en ser que vendrà en Bernaldu,
jo el n'aniré a recibir
i li quitaré les armes
i li daré de comir.—
En ser que vingué Bernaldus,
ell la va anar a recibir
i li va quitar l'espasa
i li va dar de comir.
—Com ha esset de mi Arbola,
no venir-me a recibir?
—No em parlgues de mi Arbola,
que em faràs enquietar.
M'ha tractat de puta veia,
i tu, fii de capellà.
—Si això és veritat, mu mare,
ella me l'ha de pagar.
Gira, gira, mi caballu,
que a cas sogre hem d'anar.—
Ses cunyades, quan el veren,
ja el 'naren a recibir,
a dar-li l'enhorabona
des minyonet que ha tengut.
—N'Arbola fos rebentada
i es minyonet no fos nascut.
—Com és això, don Bernaldu,
'ver-lo tan mal informat?—
Se n'anà dret a ses cases
per anar-la a matar,
i del cel ne baixà un àngel
i li detengué sa mà.
—No la mateu a ma mare,
que ella és qui m'ha de criar.
Feis-vos un poc més avant,
trobareu un pastoret.
—Pastoret, bon pastoret,
digues-mos la veritat.
Nos has de dir: ses campanes
per a qui avui repicat?
—Per sa mare d'en Bernaldes,
que amb un tro n'ha rebentat,
per mor d'un fals testimoni
damunt n'Arbola ha posat,
i es diables de l'infern
a l'aire se l'ha emportat.
