“El panorama que ofereix actualment la cançó tradicional a les Pitiüses no és d’allò més encoratjador. Ans al contrari, ja que ens trobam davant la darrera generació de cantadors que han viscut aquesta pràctica com un fet viu socialment.
El present treball neix com a conseqüència d’aquesta situació. Assumint que la cançó tradicional amb la funcionalitat que tenia antigament ja és irrecuperable i que únicament la podrem mantenir com a objecte de museu, encara som d’hora a fer-ne una codificació àmplia i detallada, a fi de recollir un corpus de material proporcionat pel testimoni directe d’aquelles persones que han conegut i viscut la praxi cançonística com a fenomen viu dins la societat.”
(“Introducció”)