Eivissa en general i la costa del municipi de Santa Eulària en particular són paradigma del canvi radical que han experimentat tants i tants llocs en el món quant al seu model d’economia, de societat, de relació amb el territori, etc. L’economia illenca ha passat en poc més de mig segle de ser pràcticament de subsistència (la major part de la població vivia el segle passat del conreu dels camps i de vegades d’una petita ramaderia) a explotar el territori per treure’n el rèdit comercial que atorga el turisme. Aquesta explotació, que també s’ha traduït en un canvi evident del paisatge a causa de la intervenció humana, ha comportat moltes conseqüències. Entre d’elles, la disminució progressiva de persones dedicades a l’ofici de la pesca – i dissortadament, per tant, també dels possibles informadors -. Aquesta publicació pretén fixar per escrit aquests coneixements toponímics per tal de revitalitzar-los i que tornin a ser útils, coneguts i utilitzats per tota la gent que estima el territori i el vol conservar, amb la rica informació lingüística que aporten els noms de lloc.
