“En Ralf era un apassionat. Era tal la dèria que sentia envers el cel, que el seu ànim va acabar depenent de l’estat d’aquest. Així, quan el dia es presentava assolellat i ple de núvols densos i aborrallonats –núvols blanc i resplendents que conviden a l’optimisme–, en Ralf mostrava un estat d’ànim esplèndid. La sentència d’en Josep Pla, que va definir els homes com a éssers climàtics, en el cas d’en Ralf esdevenia del tot certa.”
(“Un hivern encapotat”)