Cançoner de les Pitiüses

–No li val portar corona ni espasa manejar, ni anar per les muntanyes amb les dames passejar, que n'hem vist na Claranyina per dins l'horta passejar, Comte Floris estava amb ella–. [...] I el rei quan va sentir això de raons se va picar, va manar an el comte Flori que el portassen a penjar, a cavall amb una mula per més afrontós anar. Va trobar un pastoret [...] –Pastoret, bon pastoret, si tu hi vuiguessis anar a dar part a Claranyina que a jo em porten a penjar. –Bones tardes, Claranyina. –Dios mos té de gordar. –Li venc a donar una nova, no la hi voldria donar, que he vist es seu queridu, se l'emporten a penjar–. Claranyina va ser llesta, promptament hi va arribar, trobà es soldats des portal, no la deixaven passar. –Mirau que us castigaré que a uns us donaré galera i als altres els mataré–. [...] I es soldats la conegueren i la deixaren passar, i va trobar es seu queridu a punt d'estrènyer es collar. [...] –Sou mi padri [...] i a mi em poreu castigar però jo an es meu queridu ningú me'l castigarà. Es castell de la batalla1 i encara se'n parlarà, jo no em falten soldats ni bales per pelear. –Si jo tengués un hereu per la corona deixar tu i es teu queridu vos `via de fer cremar i ventaria sa cendra en es puig més alt que hi ha–.