Cançoner de les Pitiüses

Mitja nit era i passava, els galls ja havien cantat, Comte Claros no dormia ni podia reposar; l'amor que té a Claranina no el deixava 'sossegar. Passejant-se per la cambra esperà que clarejàs i així que trencava el dia va cridar los seus criats: -Treis-me los vestits mellors, treis-me lo mellor calçat. Li duen calces de seda, sabates d'un cordovà, i lo gipó de setí tot forrat de tafetà. També promptament los mana que li ormetgen lo cavall. Lo cavall que li ensellaren bé valia una ciutat; duia tres-cents cascavells de part a part del pitrall; n'hi havia cent de plata, altres cent com un coral i els altres cent eren d'or per més el so concordar. Ja se'n va lo Comte Claros cap a en el palau reial a cercar la Claranina, que Déu la vulla guardar. L'ha trobada que baixava per anar a passejar, gonella de seda verda i els tapinets platetjats... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -A burlar-vos de les dames ja ho teniu acostumat. -Avesat estic, Senyora, amb els moros pelear; per tenir-vos tota sola una estona al meu manar, pelearia amb cent moros i els havia de matar. -Si això és veritat, lo Comte, me n'aniré a prendre un bany, i com surta de banyar-me estaré a vòstron manar. -Ja sabeu vós, Claranina, que som caçador reial; caça que està a punt de perdre no la deix escapolar. L'agafa per la mà blanca i no la hi vol amollar. Comte Claros i la Infanta se'n van a l'horta reial, de baix d'una llimonera al mig d'un tarongerar; l'un hi va estendre la capa, l'altra hi estengué el brial... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Un caçador en mala hora, en mala hora va passar. -Caçador, bon caçador, així Déu te guard de mal i te do mellor ventura de la que vas a cercar; de lo que ara els teus uis veuen a ningú n'has de parlar. Vaig a donar-te cent dobles que dins la percinta guard; te donaré per esposa a ma germana carnal, que te durà per a dot la vila de Montalvà, i la Infanta de part seua molt més te podrà donar. Lo caçador sens ventura res d'això volgué escoltar, perquè diu que estes noticies an el Rei deuen anar. -Me'n vaig a dir-ho an el Rei que ell molt més me donarà. Ja se'n va a cal senyor Rei, d'arrambada l'hi comptà. -Bon dia tenga el bon Rei, que Déu lo vulga guardar. Esta corona que porta ja se la pot arrancar, que no li cal dur corona ni els esperons d'or calçar, ni conversar amb la Reina si això volgués comportar. Allà té la seua infanta a l'horta de sa Reial de baix d'una llimonera, al mig del tarongerar, folgant amb el comte Claros que burlant se d'ella està. Unes noves tan pesades an els Reis no es poden dar... -Vaja el caçador a la forca, ‘vui mateix l’han de penjar. Anau me a cercar el compte, que enlloc se puga amagar; duis lo a cavall d'una mula, que amb més afronta anirà, i pel coll una cadena que al manco pes un quintar, tancau-lo dalt de la torre amb grillons de cama i mà, i quan tancareu la porta veniu a dur-me les claus. Les claus d'aquella presó el Rei les vol manejar, que no siga amb orde seua a ningú hi deixa pujar. Un patge que el Rei tenia les hi gosa demanar: -Deixau-me anar a veure el comte per sebre lo que allí fa, ara que ja està en capella a punt de dur-lo a penjar... -Per l'amor d'una donzella mirau, comte, com estau. -Si jo tenia més vides bé les hi voldria dar. Ves-me, patge, lo bon patge, a on Claranina està, així Déu te do ventura quan l'hora te arribarà. Digue-li tu de part meua que jo a ella m'encoman; que ja em tenen en capella amb sentència de penjar; davant me l'han publicada i el bon Rei firmada l'ha; si al morir jo la puc veure moriré sense penar. El patge com sent això ell ja es partit com un llamp; ell no va anar per l'escala, per sa finestra es tirà. El patge arriba a la cambra a on Claranina està. -Quines noves me dus, patge, que no me les goses dar? -Les noves que duc, senyora, no les hi voldria dar. D'aquí un hora el comte Claros en les forques ventarà. Si no se'n hi va tot d'una ja no el podrà defensar; diu que si els seus uis la veuen morirà sense penar. La Infanta es cala un mantell, el primer que va trobar. -Comteses i dames riques; veniu-me'n a acompanyar. Com varen esser a la plaça on l'havien de penjar, ja hi troben molta gent d'armes que no les deixen passar. -Apartau-vos cavallers, a mi deixau-me passar; deixau passar a la Infanta, que no és hora de tardar, sinó els uns van a galeres i els altres faré penjar. La veren tan rigorosa, tots la deixaren passar. Arriba als peus de la forca i al comte va fer amollar. Com tocà de peus en terra el comte se va esmaiar. -No us hi cal esmaiar, comte, comte, no us cal esmaiar, en que jo la vida perda la vostra se salvarà. Si s'és mester moure guerra a mon pare, se mourà, que a mi no em manca gent d'armes ni diners per a pagar... Al Rei envien un propi per dir-li lo que ha passat, que la Infanta hi és anada i al comte ha fet amollar... -Poc m'agrada, Claranina, poc m'agrada el teu obrar, que lo que el Rei sentencia tu ho vengues a capgirar. -Que me castic Rei, mon pare, a mi ja em pot castigar, mes an el meu aimador no me l'ha de maltractar. -Per vida de ma corona! que més alt no puc votar, si jo tengués hereter per lo meu regne heretar, en que sigues filla meua t'havia de fer cremar... Mitja nit era passada, los galls havien cantant.