Una nochu de porfedi que eren los gallos cantar,
condi Flori està a la mort, no podia reposar,
e [sic]1 manà an es seus criadus: –Dugueu de calçar i vestir,
unes sabates de seda i calces de cordovà,
i enllestigueu el meu cavallu a punt d'anar a pelear
amb quatre-cents cascavells per la redó del cavall,
cent d'or i cent de plata i altres dos-cents de metrall [sic]–
Se prengueren per la manu i dret a l'horta reial,
i dret a l'horta reial
varen trobar Claranyinya que es dixava de regar.
–Déu me la guard, Claranyinya. –Diós mo' n'ha de guardar.
–Si pogués estar, senyora, una nochu en su manar
i amb sos altres que vendrien contra es moros pelear.
–Això teniu, lo bon condi, que us sabeu ben alabar,
i en ser prest de les batalles us sabeu ben apartar.–
El senyor estengué la capa, la princesa s'hi oblidà,
i va passar un caçador que no deuria passar.
–Caçador, bon caçador, Déu li do bona ventura:
de lo que has vist i sentit, no en digues cosa ninguna.
Jo et daré cent marcos d'or i et casaré amb una dama,
i et casaré amb una dama que és mi hermana carnal.–
Es caçador sense ventura nada no volgué, se n'anà,
sinó que se va a cal rei i en presència l'hi contà.
–Bon dia tenga el bon rei i la corona reial.
No li val portar corona ni espasa d'or manejar,
ni anar per les ventanas con las damas passejar,
que jo he vist la seua fia dret a la horta reial,
dret a la horta reial, condi Flori estava amb ell.2–
El rei que va sentir això de raons se'n va picar,
perquè unes noves d'aqueixes no es van an el rei donar.
–Anau-me a dur es caçador, perquè l'he de fer penjar.
Anau-me a dur el condi Flori, perquè l'he de mal acabar,
a cavall amb una mula per més afrentós anar–
Condi Flori se n'enduen, condi Flori en porten ja,
i va trobar un pastoret:
–Pastoret, bon pastoret, si tu hi volguesses anar,
a dir-li a na Claranyinya que a mi em duen a penjar,
i dir-li que si no és llesta que ja no em defensarà.–
Es pastoret va ser llest i amb prestesa pigà allà,
i va trobar Claranyinya que se sentava a dinar.
–Déu me la guard, Claranyinya. –Diós me n'ha de guardar.
–Unes noves venc a dar-li que no els hi voldria dar,
que jo l'he vist al seu carinyo com el duien a penjar,
i diu que si no hi és llesta, que ja no el defensarà.–
Claranyinya va ser llesta i amb prestesa pigà allà,
i ne passà pes quartel: –Soldats, deixau-me passar,
mirau que us castigaré: a uns en duré a galeres
i as altres us penjaré.–
Es soldats la conegueren i la deixaren passar,
i va trobar es seu carinyo a punt d'estrènyer es collar.
–No s'esmaï lo meu senyor, que ningú el castigarà,
perquè a mi no em falten bales i soldats per peleiar
tant per terra com per mar, i si a mi me'l tocaves
series un mal capità.–
El va prendre sus d'allines i a cal rei lo va portar.
–Mi padri sois vós, mi padri, i a mi em podeu castigar,
però an el meu carinyo ningun home el pot tocar,
perquè a mi no em falten bales ni soldats per pelear,
i si a mi me'l tocaven siria un mal capità.
–Si tengués un altre heretu per la corona heretar
a tu i an el teu carinyo us 'via de fer cremar.
