Cançoner de les Pitiüses

Ja s’aparta condi Flori, ja s’aparta, ja se’n va a buscar la niña blanca per allà dins de s’hort està. A s’ombra d’un llimoner, as costat d’un romagar que té ses rames de plata i ses branques de coral. Ell ne va estendre sa capa i ella un davantal i es posaren allinetes com a marit i muller i va passar un cavaller que no deuria passar. —Cavaller, bon cavaller, Dios te vulga guardar [2] de lo que es teus ulls han vist nada no n’has de contar. Jo et daré cent dobles d’or que dins ma percinta estan i et casaré amb ma germana, amb ma germana carnal. Per adot te donaré ses villes de Montalban.— I cavaller en ventura no s’ho va voler escoltar. Prompte se’n va anar a cal rei,[3] prestament li va contar. —Bones tardes, senyor rei, Diós mos té que guardar. Aqueixa corona seua des cap se la pot llevar, que una filla que té allà maridada està allà part de condi Flori, allà dins l’horta està.