āAquests són poemes a diferents velocitats. Seuen a butaques arrenglerades… Vencen la inĆØrcia sobre rails que sāendinsen en la boira… Acceleren i es subjecten amb forƧa a les ales dels mots… Sāaturen davant els telenotĆcies… Són poemes de sala dāespera. De cites en el futur i dāabsĆØncies en el present. Flashbacks en blanc i plata, difuminats sobre el vidre dāuna finestreta de cabina de passatgers. Versos amb veu de pilot que ha travessat mĆ©s dāuna turbulĆØncia i que, per lāintercomunicador, anuncia que seān preveuen dāaltres.ā
(āPròlegā, Rafael Serra)