Cançoner de les Pitiüses

Estau atentos, germans, que un romanço us vui contar no us penseu sia de riure que ho és més de plorar. ... Una barqueta de moros as Pou des Lleó1 va entrar, de set cases que hi havia sis ne varen espanyar si no és a can Miquel d'en Jaume que hi trobaren bestiar, i per sort o Déu voler, donzelles hi varen anar, que hi anaren dos donzelles que dava gust de mirar, una a dur es menjar a la casa, s'altra a gordar es bestiar. Sa més petita l'atropellaren, caigué i es va esmaiar, i uns amb2 sos altres deien: –Aqueixa haurà de quedar–. I es més petit va respondre: –Aqueixa no quedarà. Si el rei moro ho sabia mos poria castigar–. Se la tiraren a s'esquena i se la varen emportar i sabeu per on passaren? Per sa Cova des Matar. Trobaren un munt de guixes i se'n varen carregar i se les menjaren crues, lo mateix que bestiar. Sa mare les cridava de sa vora de la mar: –Ma mare, no mos crideu domés mos veis turmentar. Adiós esglesi santa, solíem venir a resar, adiós germans i germanes i tots es parents que hi ha–. .... ....turcos a la mar3 que en terres de Barbaria mai més hi hem de tornar, hem d'anar a terres nostres allí on mos varen criar. Trobaren taula calada que es calaven a dinar –D'a on veniu, fies meues, tant de temps que m'heu faltat? 1 i aquests infants que duis no vo'ls `víeu emportat, que els hem de tirar a la mar per tota una eternidat. –No ho mana la llei de Déu, tampoc la verge Maria que enc que sien fiis de moros són fiis de la nostra vida. –A on és ma mare nostra, ma mare que mos crià? –Això no ho és ma mare, que ho és mare manllevada. 5 –Ta mare no la veuràs, que ja és morta i enterrada–.