Cançoner de les Pitiüses

Baixa una nina de França ben calçada i ben vestida, per anar dret a paleci, que pare i mare hi tenia. I es va aturar a descansar a s'ombra d'un taronger, sa soqueta era de plata, sa ramereta d'or fi. Va passar un cavaller a cavall amb una mula. –Equè fas aquí, infanta Equè fas aquí, alma mia? –Jo lo que buscava aquí era bona companyia. –Si tu companyia vols jo som es qui te'n faria. Posa't damunt el cavall i has d'anar dalt la sella. –Jo em pos damunt el cavall per l'honra seua i la mia–. Passaren dos-centes llegos i la infanta se'n reia. –De què te n'enrius, infanta? De què te'n rius, alma mia? –No me n'enric del cavall ni me n'enric de la sella, me n'enric del cavaller amb tanta covarderia: porta donzelles pel món i els ne guarda cortesia. –Volta, volta mi cavall, que tard t'has regonegut, que jo ja som a ca meua i tu no m'has conegut. Abans d'anar-te'n d'aquí m'has de dir de qui ets fia. –Jo som fia de don Carlos, neboda de don Garcia. –I si això n'és veritat, los dos germanos seríem–. I es daren cent mil abraços, amb tristor i gran alegria.