De França partí l'infanta
ben calçada i ben vestida,
els vestits brodats que duia
n'eren d'or i plata fina.
Dret a París se n'anava
on pare i mare tenia.
com va esser a mitjan camí
la va retre la fatiga
i s'aturà a reposar
al costat d'una font viva.
A l' ombra d'un ginjoler
tot voltat d'herba florida.
Allà es posà a pentinar,
sa cabeiera deslliga,
i amb la seua cabeiera
tota aquella font cobria.
Com se va haver pentinat,
al estojar-ne sa pinta,
veu venir un cavaller
que cap a París fa via
qualcant un cavall blanc
amb la sella ben gornida.
Al passar davant la font
una dolça veu el crida.
El cavaller se detura,
a un costat i l' altre es gira
i veu baix del ginjoler
que s'hi ombretjava una nina.
-Cavaller, bon cavaller,
me voleu per companyia?
-Sí per cert, gentil infanta,
per tot ditxós me'n tendria.
On voleu anar, senyora,
a les anques o a la sella?
-A les anques, cavaller,
per la vostra honra i la mia.
Del cavall tot d'una bota
i l'aixeca per la cinta;
com per la cintura l'alça
li fa un bes per cortesia.
-Cavaller, lo cavaller
teniu la boca atrevida;
si no em puc fiar de vós
botaré tot de seguida.
-Be vos ne podeu fiar
que no vos maltractaria,
vos tractaré com si fosseu
una germaneta mia.
Camí amunt ja li pregunta
ella de qui n'era fia.
-Som fia d'un Rei malalt
del mal de la llebrosia;
l'home que gosàs tocar-me
lo mal s'encomanaria.
Sense dir cap més paraula
prop de set llegos caminen,
i a la fi de les set llegos
la donzella es posa a riure.
-De què reis, gentil infanta?
De què reis, senyora mia?
Vos ne reis del cavaller,
del cavall o de la brilla?
-No me'n ric, no, del cavall,
que ell mostra sa valentia;
ni de la brilla tampoc,
que la veig tan ben gornida;
jo me'n ric del cavaller
que té tanta cobardia,
passeja dames pel món
i les guarda cortesia.
-Volta, volta, cavall meu,
n'he perduda la percinta;
orça, enrere, cavallet,
veiam si la trobaria.
-Seguiu amunt, cavaller,
que ara no la trobaríeu.
Ja estam avinent de casa,
veig les torres de la vila,
tot lo que heu perdut, en doble
mon pare us ho tornaria.
-Digueu-me, la bella infanta,
digueu-me, de qui sou fia?
-Jo som fia de don Carles
i de dona Agna Maria,
jo som fia de don Carles,
germana de don Garcia.
-Si això és veritat, l'infanta,
vos sou la germana mia.
Se donaren grans abraços
amb tristor i amb alegria
al veure que eren germans
i tan tard se coneixien.
