Cançoner de les Pitiüses

N'Amèlits està malalta, n'Amèlits fia del rei També l'anaven a veure cavallers i noble gent, també hi anava sa mare: –Ma fia, quin trebai tens? –Es trebai que tenc, ma mare, vós mateixa ja el sabeu: aqueix ou que a mi em donàreu, vós metzinada m'haveu. –No digueu això, ma fia mirau que us condemnareu; confessau i combregau, veiam equè em deixareu. –Lo que us deixaré, ma mare, molt poc vo' n'alegrareu: festejareu nit i dia, ma mare així com sabeu. Set navios tenc a França, ma mare, tots set són meus . . . . . . . . i ses coixineres d'Alger les deix a un blonco meu . . . . . . . . i els vestits de seda los deix per cobrir el cos meu . . . . . . . deix an es pobres, pobres per amor de Déu, perquè en ser que me moriré que m'encomanin a Déu. . . . . . . . .