Cançoner de les Pitiüses

Eren tres naus molt hermoses surten rumb cap alta mar prengueren bona borrasca però es camí dret errà. Set mesos ja duen d'aigua sense cap terra trobar perduda, l'han ben perduda sa carta de navegar. Només es veu cel i aigua i ses ones de la mar quan son as cap d'es nou mesos no tenen res per menjar fan es joc de ses paietes qui primer toca matar, es pilot de sa galera paia curta va estirar. S'arranca sa seua espasa per sa vida defensar. –Al·lots, si em matau a jo, es vaixell qui el guiarà? Al·lots si em matau u jo a on 'nireu a parar? No sou aprou bon patró per sebre terra trobar! No sou aprou bon patró que a terra ens pugueu portar! Perduda, l'han ben perduda sa carta de navegar! –Heu estirat paia curta la vida heu de donar! –Qui serà es valent de valtros que la vida em salvarà? Li daré sa meua fia i un vaixell tot d'or tapat! –Jo ho seré es valent Jove que la vida us salvarà! –Puja dalt de s'abre mestre dalt de tot has de pujar! Quan és dalt de s'abre mestre es jove es posà a plorar –A què et passa valent jove? Perquè et poses a plorar? –No veig més que cel i aigua i ses ones de la mar! –Més amunt, oh valent jove! Més amunt has de pujar! Més amunt oh valent jove! Dalt de tot has d'arribar! Quan és dalt de tot de s'abre es jove es calà a cantar –Què tens tu ho valent jove? Perquè et poses a cantar? Veig terra a la llunyania i putxos a blanquetjar, que Déu mos faci la gràcia que tots ens poguem salvar! La Mare de Déu del Carme 'niriem a visitar li faríem dir una missa tots davant es seu altar Capellà que la diria 'niria sobredaurat es calze de dir sa missa fora d'or de bon quilat S'escolà, per ajudar-la un àngel del cel baixat trobada, havien trobada sa carta de navegar.