A Eivissa i Formentera el resultat de la Guerra Civil també forçà a l’exili dotzenes de persones; homes, dones i nens que fugien d’un present ple de fam, inseguretat, camises blaves amb les mànigues per sobre els colzes... de mort, de revenges... de murs de cementiris tacats de sang, de silencis i denúncies...

Si la cultura és la personalitat d’un poble, la llengua i la literatura que s’hi expressa són, sense cap dubte, la seua pròpia veu. (“Introducció”, IEE)

TRENTA-CINC VEUS POÈTIQUES D'EIVISSA I FORMENTERA Versos per la llengua?  Són realment versos, és realment la poesia, que necessitam aixecar com a signe d’afirmació col·lectiva... (“Pròleg”, Isidor Marí)