Cançoner de les Pitiüses

La carta de navegar / Goigs de la nau¹ Un diumenge amb sol i vent partírem de Barbaria, amb un ventet llarg i fresc, per vela la santa guia. Preguem la verge Maria, cristians, devotament, mos 'jut en bé aquest dia² i mos donga bon salvament. . . . . . . . . . Hem acabat ses viandes, no tenim res que menjar i ara havem de treure busques qual serà es que hem de matar. Aquella sort va ser tan mala que an es patró va tocar i es mariners tots a ses armes el volien degollar, i ell també tregué ses seues per poder-se defensar: –Qual serà³ es més arriscat que dalt l'arbre pujarà?– Hi va haver un mariner que tot sol se va arriscar, va posar l'arbre en cintura i per amunt va pigar; quan va ser a mitjan arbre mariner es posà plorar. –Per què plorau,⁴ mariner? Per què plores ara ja? –Com voleu que jo no plori, si no me'n puc excusar? Fa⁵ set anys que anam per s'aigua sense terres divisar. Si la vista no m'enganya veig terres a verdejar i allò és la mare de Déu⁶ Que per naltros ve a pregar. Germans preguem en tot temps i ella mos ajudarà.