āEl paisatge no nomĆ©s Ć©s per ser mirat. TambĆ© pot ser begut, i si no, que ho preguntin als eivissencs. No se sap qui va ser el primer pitiĆŗs a qui se li va acudir collir tota mena dāherbes aromĆ tiques del camp, embotir-les en una ampolla de vidre, abocar-hi anĆs i deixar-ho reposar tota una temporada. Però el cas Ć©s que la fórmula va funcionar i que avui les herbes són la beguda eivissenca per excelĀ·lĆØncia.ā
(Les herbes eivissenques, Elena Ferrer)