Sara Ferrer presenta un recull dels jugarolls tradicionals de les Pitiüses: hi apareixen la barca de carrasca, l’estel, el roncador, el calatrac, l’esbrunyidor i molts altres. Així mateix, estudia els materials que es feien servir: fusta de pi ver, espart, canyaferla, etc; i les instruccions que se segueixen per a la seua fabricació.

APUNTS HISTÒRICS I D’ENSENYAMENT DELS SEGLES XIX I XX

Antoni Marí inicia aquesta obra a partir de la seua infantesa i a la introducció inclou els orígens i el procés de les escoles de la parròquia, les motivacions socials i les vocacions docents sorgides arran de tot el procés històric.

PINTADES AMB AQUAREL·LES

Patrícia Efford presenta un complet recull de les flors silvestres de l’illa d’Eivissa classificades per famílies i acompanyades, d’una banda, de les dades científiques corresponents (família, gènere, lloc on s’ha trobat, etc.) i, de l’altra, de la seua representació en aquarel·la.

Aquest tercer volum d’ILLES PITIÜSES ofereix als formenterers i eivissencs una visió històrica de Formentera de caire nou i diferent de les que fins ara els han presentat.

El conjunt d’aquesta obra és que conté una informació molt abundant sobre el conjunt de l’illa. Certament es tracta d’una informació ben diversa i ben escaient sobre aspectes fonamentals de Formentera. “Pròleg”, Joan Vilà-Valentí

De l’estudi de les vies públiques de Formentera neix “un estudi gratificador, perquè en els noms de les vies s’han pogut catalogar les dades del poble de Formentera…

Recopilació de gloses i estribots recollits pels alumnes del Col·legi de Can Bonet.

Història de l’odontologia a Eivissa i Formentera és un relat de l’evolució de la ciència dental a través dels segles i del seu lligam amb la història del nostre entorn més proper.

“Record el poble humil,
record la gent tranquila,
la verdor del camp humit,
la foscor, el sol, la llum del dia.”

Peça costumista en què un anell de compromís passa per diferents mans com si es tractàs del joc de penyores anomenat l’anell.

El treball és resultat d’anys d’observació, però fonamentalment de dos anys de dedicació absoluta amb visites a l’Estany quasi diàries i anotacions continuades de les observacions. A més, ve acompanyat de les fotografies de l’autor i dels dibuixos de Vicent Ferrer Mayans, Morna, i Juan Francisco Moreno Galera.

ELS GERMANS HANAUER: DE L’ALEMANYA NAZI A EIVISSA

“Els Hanauer varen ser persones resilients: el règim nazi, com a la resta de jueus, els va despullar de recursos materials per viure i també varen ser assetjats. Malgrat tot, varen saber fugir, establiren bones relacions a Eivissa… El que ve a continuació no només és la vida de set membres de la família Hanauer, sinó que ens mostra bocins de la història d’Eivissa difícils d’explicar per si sols.”