He volgut aplegar en aquest llibre diferents escrits meus sobre Villangómez, alguns apareguts en publicacions, però inèdits altres.

"Record el poble humil, record la gent tranquila, la verdor del camp humit, la foscor, el sol, la llum del dia."

Conten que una vegada hi va haver un jai, allà per devers Cala Saona, que deia que estava posseït pel diable...

Una vegada hi havia a Corona un home que li deien en Toni Talaies. Era molt bon home, molt bon pare i molt de ca seua.

És ben veritat, així mateix, que es llombrígol, aquest reguinyol que tots, hòmens i dones, tenim enmig de sa panxa, és una cosa ben lletja.

Una vegada, vora es puig Guillem, prop d’Aubarca, hi havia un pare i una mare que tenien dos fiis bessons: en Pereguet i en Jordiet, i una fia, n’Eularieta...

La vida, el temps, la mort planten també els seus estendards. D’entre els versos més quotidians munta sovint un gran vent, potser millor una flama, la dimensió dels moments exaltats, d’una majestat que no deixa de semblar senzilla.

Si la cultura és la personalitat d’un poble, la llengua i la literatura que s’hi expressa són, sense cap dubte, la seua pròpia veu. (“Introducció”, IEE)

Aquesta monografia [...] constitueix la primera aportació documental directa feta fins ara per reconstruir el traçat de les fortificacions medievals d’Eivissa.(“Pròleg a la primera edició”, B. Escandell Bonet)

TRENTA-CINC VEUS POÈTIQUES D'EIVISSA I FORMENTERA Versos per la llengua?  Són realment versos, és realment la poesia, que necessitam aixecar com a signe d’afirmació col·lectiva... (“Pròleg”, Isidor Marí)

Lluís Salvador va recórrer tot l’interior de les illes d’Eivissa i Formentera, cavalcant una mula, únic mitjà de locomoció...

De l’estudi de les vies públiques de Formentera neix “un estudi gratificador, perquè en els noms de les vies s’han pogut catalogar les dades del poble de Formentera...