....
Equè farà don Joan
que té la muier molt jove?
–Jo tenc ma mare
i l a hi hauré de deixar.
–Aquina, ma mare,
jo vos entreg ma muier.
No li faceu fer feina
que ella no la puga fer;
no li faceu poar aigo
amb so poal mitjancer,
faceu-l'hi poar amb1 so poal de plata
que jo per ella le hi vaig fer. 2
as cap de ses set setmanes
porquerola ja va ser.
.....
ella se pentinava
i amb una pinteta d'or,
es girà dret a la terra,
no en veié cosa ninguna;
es girà dret an el cel,
no va veure cap estrella;
es girà dret a la mar,
va veure sa claror de sa lluna
i va veure un cavaller
que venia cap ençà.
–Cavaller, bon cavaller,
si m'has vist es meu marit?
–Jo el som vist i conegut,
dinat a sa seua taula,
sa fia del rei mantén,
per esposa la hi han dada.
–Malhaja ell si la mantén,
malhaja qui la hi ha dada.
Set anys fa que jo l'esper
com a dona ben casada
i set més l'esperaré
com a viuda ben honrada,
i si dins aquest temps no ve,
monja jo en seré tancada
an es carrer de sant Francesc
i monja de santa Clara.
.....
–Digue'm, porquerola,
de qui és tant de porquer?
–De don Joan des Milatge,
Déu lo torn prest si convé.
–Digues, porquerola,
i quina feina et fan fer?
–Set fusades cada dia
i una de llenya hi ha a fer.
–Digues, porquerola,
i equè et donen per comer?
–Una escorxa de pa d'ordi
i encara que me'n do.
–Ves a aspiar ses set fusades,
jo el feix de llenya et faré–.
i el feix de llenya va anar
dalt les anques del cavall,
com varen ser ben prop de les cases
i el feix de llenya baixà
perquè aquella gent tan bona
ja no hi trobàs què adobar.
.....
–Bones tardes, hostalera.
–Bones tardes, cavaller.
–Voldria donar posada
i a un noble cavaller?
–Jo li donaré posada
i tot lo que haiga de mester.
–Hostalera i hostalera,
jo anit de què sopare?
–De pollastres i gallines
i perdius, bon cavaller.
–I anit na porquerola,
i anit de què soparà?
–D'un platet de cames-roges
que jo ja els hi tremparé,
i una escorxa de pa d'ordi
que jo també la hi daré
–Hostalera i hostalera,
jo anit amb qui dormiré?
–No jauràs amb ma fia
perquè jo la gordaré,
jauràs amb na porquerola,
que ella ho és bon de ginyer.
–Set anys fa que estic sens home
i anit també hi estiré–.
La va prendre per sa mà,
dins es quarto se l'endugué
i ella de plors i llantos
sa casa ja n'ompligué.
–Si jo tengués don Joan
no seria això de jo.
–Si tenguesses don Joan
ambe què el coneixeries?
–I amb un noble senyal
que dalt s'espatla tenia–.
Don Joan sentint això
es va descordar sa camia.
–Vet aquí es noble senyal
que ja don Joan tenia–.
Com va veure que era don Joan
va tenir gran alegria.
–A on és es vestit de seda,
que jo per tu et vaig fer?
–Pregunta-ho a ma mare,
que sa fia l'esquinxà.
–A on és es poal de plata
que jo per tu et vaig fer?
–Pregunta-ho a ma mare,
que sa fia l'esquinxà.
–En es riplà de s'escala
i as matí em declararé.
.....
–Aixeca't, porquerola,
que es porcs ja van pes carrer.
–Faceu-hi anar vostra fia
que jo jec amb ma muier,
que si no fósseu ma mare
jo en faria un cremer,
i ventaria sa cendra
en es puig més alt que sé.
