Cançoner de les Pitiüses

El rei n'ha fetes fer crides que crides n'ha fetes fer que viva viva que crides n'ha fetes fer que viva el taronger. [...] –A on deixaré la meua esposa que me la tràctiguen bé? Casa de la meua mare que₁ me la tractaran bé. [...] –Bon dia, bona porquerola. –Bon dia, bon cavaller. –Ara em diràs, porquerola, quina feina te fan fer? –Set fusades cada dia i un feix de llenya també. –Tu fe ses set fusades, que es feix de llenya et faré–. Dalt les anques del cavall allí el compongué molt bé. Antes d'arribar al vilatge allina el fe davaller, perquè la gent del vilatge no tengués res que raller. –Ara em diràs, porquerola, a on és l'hostal grander? –Casa de la mia sogra, un temps hi solia ser. –Bon dia, bona hostalera. –Bon dia, bon cavaller. –Ara em diràs, hostalera, anit de què soparé? –Soparà amb les meues filles que obren de bon manger. –Ara em diràs, hostalera, anit amb qui dormiré? –Dormirà amb la porquerola que ella és bona de ginyer. [...] –Hala aixeca't, porquerola, que es porcs ja van pes carrer. –Feis 'xecar ses vostres fies, que jo jac amb ma muier. Que si no fósseu ma mare de vós faria un cendrer i ventaria sa cendra en es puig més alt que sé.