Cançoner de les Pitiüses

El rei n'ha fetes fer crides, que viva l'amor, que crides n'ha fetes fer, que viva, viva, que crides n'ha fetes fer, que viva el taronger. Com ho farà don Joan, que la muller jove té? —Ves-te'n, fii meu, descansat, que jo la et tractaré bé. —No me la faceu fer feina, sinós cosir o broder. No me li deixeu treure aigo amb lo poal més grander, sinó amb lo poal de plata, que per ella el vaig fer fer.— As cap de les set setmanes, porquerola la va fer, i as cap de los set anos va venir un cavaller. —Bones tardes, porquerola. —Bones tardes, cavaller. —Ara em diràs, porquerola, quin és es teu feiner. —Set fusades cada dia i un feix de llenya a fer.— Dalt les anques del cavallu el feix de llenya li dugué. Quan va esser prop del vilatge, el feix de llenya li dé, perquè sa gent del vilatge no hi tengués un què xerrer. —Bones tardes, hostalera. —Bones tardes, cavaller. —Ara em diràs, hostalera, jo anit de què soparé. Ara em diràs, hostalera, jo anit amb a qui jauré. —Pot jeure amb la porquerola, que altra cosa no sap fer. —Alça't, alça't, porquerola, que es porcs ja van pes carrer. —Enviau-li la vostra filla, que jo jec amb ma muier. Que, si no fósseu ma mare, de vós faria un cremer i ventaria sa cendra en es puig més alt que sé.