Cançoner de les Pitiüses

–Mare, me'n vaig a la guerra, cuidau's bé de ma muller; no me li faceu fer feina mes que cosir i broder; no li faceu poar aigua amb so poal més grander, sinó sols amb es de plata, que per ella el vaig fer fer. –Ves-te'n, fill meu, descansat, que jo d'ella em cuidaré.– Al cap de les set setmanes porquerola ja va ser, i just al cap de set anys va tornar el cavaller. Va ser la primera persona que d'Eivissa conegué.– Bones tardes, porquerola. –Bones tardes, cavaller. –Vols me dir tu, porquerola, de qui és aquest porquer?– De don Joan del Vilatge, Déu lo torn prest si convé. –Ara em diràs, porquerola, tu quina feina et fan fer. –Set fusades cada dia i un feix de llenya també. –Tu faràs les set fusades, jo el feix de llenya et faré. I ara em diràs, porquerola, lo que et donen per menger. –Panet d'ordi cada dia, no tot es que he de mester. –Bones tardes, hostalera. –Bones tardes, cavaller. –Ara em diràs, hostalera, anit de què soparé. –Pot menjar gallina frita, que jo lo ben fregiré.¹ –a sa teua porquerola, què li daràs per soper? –Un platet de cames-roges, que jo les ben tremparé. –Menjarà gallina frita al costat del cavaller. I ara em diràs, hostalera, anit amb qui dormiré? –No dormiràs amb ma filla, que jo la ben guardaré; pots dormir amb la porquerola, que ella és bona de ginyer. –Quan porquerola es va veure tancada amb es cavaller: –Ai, si tengués mon marit, ell bé que em defensaria. –Si vesses el teu marit, amb a què el coneixeries? Amb un doble senyal que damunt el pit tenia. Es va descordar el gipó i es va apartar la camia. –Mira si és la senyal que es teu marit hi tenia. –Es donaren un abraç com a marit i muller. –On és el vestit de seda que per tu jo vaig fer fer? –Pots preguntar-ho a ta mare, que per sa fia el prengué. –A penes va ser de dia que la sogra ja hi va ser. –Aixeca't, bruta, villana, de dormir amb el cavaller... –Que s'aixequi vostra filla, que jo dorm amb ma muller; que si no fosseu ma mare, de vós faria un cendrer i ventaria la cendra en el puig més alt que sé.