El rei fa fer ordes1
i pregons reials:
que han d'anar a servir el rei
es jóvens galans.
Don Joan té sa muier jove,
don Joan equè ha de fer?
–Ma mare, la mia mare,
jo us encoman ma muier,
no la faceu porguerola
sinó de cosir i broder,
ni poar amb el poal grander,
ni tampoc amb el mitger,
sinó amb el poal de plata:
jo per ella l'he fet fer–.
As cap de ses set setmanes
porguerola la va fer,
la va calar porguerola
d'anar darrere el porquer,
llavò as cap des set anys,
llavò don Joan vengué.
–Bones tardes, porguerola.
–Bones tardes, cavaller.
–Digueu-me, la porguerola,
què teniu per menger?
–No tenc més que un panet d'ordi
i no és tot es que he de mester.
–Digueu-me, la porguerola,
què teniu per feiner?
–He d'aspiar set fusades
i un feix de llenya he de fer.
–Aspiau ses set fusades,
jo es feix de llenya us faré–
Don Joan tirà s'espasa
i es feix de llenya va fer.
–Digueu-m'ho, la porguerola,
si som molt lluny del poblé.
.....
–Digueu-m'ho, la porguerola,
si m'hi voleu `companyer–.
Se n'anaren dret al poble,
com a marit i muier.
.....
–Digueu-me, la hostarola,
equè teniu per menger?
–Tenc galls i gallines frites,
lo que hagueu de menester.
–Digueu-me, hostarola,
jo anit amb qui soparé?
–Menjareu amb meua fia,
que ella és bona per menger.
–Digueu-me2 la hostarola,
jo anit amb qui dormiré?
–No serà amb sa meua fia,
que jo ben la gordaré,
dormireu amb3porquerola,
si la podeu aginyer.
–Set anys no he jagut amb home
i anit que no hi dormiré,
sinó as riplà de s'escala
com pastora del porquer–
Tancaren la porguerola
juntament amb cavaller.
Qui es pens a dir es plors i llantos
que porguerola va fer!
–Si don Joan ho sabés!
Don Joan equè diria?
–Si tu vesses Don Joan,
ambe què el coneixeries?
–Amb un senyal que té as pit
jo lo ben coneixeria–.
Ell se llevà sa camia
i don Joan ho va ser,
i es varen donar un abraç
com a marit i muier.
S'endemà, quan va ser es dia,
que es solei va traspuntar.
–Alça't d'aquí, porguerola,
que es porcs ja van pes carrer.
–No hi vendrà la porguerola,
que jo ben la gordaré.
Enviau-hi vostres fies,
deixau estar ma muier,
que si no fósseu ma mare
de vós faria un cremer
i sa cendra que faríeu
la portaria al venter–.
