Un cavaller enamorat de sa fia d'un rei
hasta que va haver alcançat posseir-la per muier,
an es poc temps de casat aquesta nova tengué:
que havia d'anar a la guerra. –I [ara]1 a on la deixaré?
Si la deix amb ses criades no me la tractaran bé;
la deixaré a ca ma mare, que me la cuidarà bé.
–Mare de la mia mare, aquí li entreg la muier.
No me li faça fer feina, sinó randa i broder:
no2 me li fasca dur aigua amb el cantre més grosser,
sinó amb el cantre de plata, que per ella l'he fet fer.–
I as cap de les set setmanes porquerola la va fer,
i as cap des3 set anys que ho era va venir el seu cavaller,
i abans d'arribar a ca seua ja va veure aquell porquer.
–Bones tardes, porquerola. –Ben 'ribat sou, cavaller.
–[Si]4 em vols dir-me, porquerola, de qui és aquest porquer?
–És de don Joan Campanya. Jo som la seua muier.–
Es tirà baix des cavallo i per les mans la prengué.
–Idò vaja, porquerola, ja és hora d'anar a pleguer.5
–No hi puc anar-hi per ara, moltes feines tenc per fer.–
He de filar set fusades i un feix de llenya he de fer,
i he de dur un cantre d'aigo amb el cantre més grosser.–
Don Joan de tai d'espasa es feix de llenya va fer.
–Vaja, vaja, porquerola, ja és hora d'anar a pleguer.6
–No hi puc anar per ara, moltes feines tenc per fer.–
La prengué per les mans seues, dalt des cavall la pugé.
Quan entraren a la vila, del cavall la debaixé.
–Si vols les meues sabates, per anar un poc més bé?
–No vui les seues sabates.
–O Si vols quatre reials per anar a cas sabater?
–Ni tampoc quatre reials per anar a cas sabater.
–Idò ves cap a ca teua, que jo a l'instant hi seré.
–Bones tardes, donya Entrona.7 –Ben 'ribat sou, cavaller.
–Em vol dir-me, donya Entrona,8 jo anit de què soparé?
–De pollastre o gallina, que és lo que acostumam fer.
–I em vol dir-me, donya Entrona,9 –jo anit amb qui soparé?
–Soparà amb la meua fia, que ella és bona de comer.
–I em vol dir na Porquerola anit de què soparà?
–D'un platet de cames-roges, que les hi vaig a trempar.
–Em vols dir-me, porquerola, equè et donen per menjar?
–Un platet de cames-roges, que ella me les vol trempar.
–Alça't, alça't, porquerola, que és hora d'anar a porquer.
Vaja, vaja, porquerola, que es porcs ja van pes carrer.
–Que hi vaja sa vostra fia. Jo per avui no hi 'niré.
–Alça't, bruta porquerola, que has dormit amb cavaller.
–Que hi vaja10 sa vostra fia, jo he dormit amb ma muier.
Mare de la mia mare, si no fósseu mia mare,
de vós faria un fester que en posaria es cendrer
pe' ses muntanyes més altes.– Diguent aquestes11 paraules,
un tron i un llamp se fé12 que en va cremar donya Entrona
i se'n va emportar es cendrer.
