Al poc temps de ser casat
aquestes noves tengué,
que hauria d'anar a la guerra.
On deixaré la muller?
Si la deix a les criades,
no me la tractaran bé.
La deixaré a ca ma mare,
que me la cuidarà bé.
-Ma mare, la meua mare,
aquí us entreg la muller.
No me li faceu fer feina,
sinó randa i broder.
No me li faceu dur aigua
amb el cànter més grosser,
sinó amb el cànter de plata,
que per ella l'hi fet fer.-
Al cap de les set setmanes
porquerola la va fer.
I al cap dels set anys que ho era,
va tornar el cavaller.
Abans d'arribar a ca seua
ja va veure aquell porquer.
-Bones tardes, porquerola.
-Bones tardes, cavaller.
-Em vols dir-me, porquerola,
de qui es aquest porquer?
-De la mare de don Jaume:
jo som la seua muller.-
Es tirà baix del cavall
i per les mans la prengué.
-Idò, vaja, porquerola,
ja és hora d'anar a pleguer.
-No hi puc anar-hi per ara;
moltes feines tenc per fer.
He de filar set fusades
i encara me'n falten tres.
He de dur un cànter d'aigua
amb el cànter més grosser,
i tenc que fer un feix de llenya,
que és lo que m'acansa més.
Don Jaume, de tai d'espassa,
el feix de llenya va fer.
-Vaja, vaja, porquerola,
ja és hora d'anar a pleguer.-
La va pendre per les mans,
dalt del cavall la Pujé.
-Si vols les meues sabates
o anar a cal sabater?
-No vull les seues sabates
ni anar a cal sabater.
-Idò ves cap a ca teua,
que jo a l'instant hi seré.
-Bones tardes, donya Entresa.
—Bones tardes, cavaller.
-Em vols dir-me , donya Entresa
anit de què soparé?
-De gallina o de pollastre,
que és lo que acostumam fer.
-I em vols dir-me, donya Entresa,
anit amb qui soparé?
-Soparà amb la meua filla,
si és a gust del cavaller.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
-Alça't, alça't, porquerola,
que és hora d'anar al porquer.
-Que hi vaja la vostra filla;
jo per avui no hi 'niré.
-Alça't, alça't, porquerola,
que jeus amb el cavaller.
-Que s'alci la vostra filla;
jo he dormit amb ma muller.
Si no és perquè sou ma mare,
de vós faria un fester,
i ventaria la cendra
dalt el puig més alt que sé.
Diguent aquestes paraules
una satgeta caigué,
que va cremar donya Entresa
i se'n va emportar el cendrer.
