Cançoner de les Pitiüses

El rei n'ha fet fer una crida, gueridondondanyos, (1) l'ha feta o la fa fer, gueridondondé. En Joan de sa Vidala diu que també en té d'esser. —Jo que tenc sa muier Jove, an a qui la deixaré? La deixaré a ma mare, que li me'n cuidarà bé. No li faceu fer feina, si no és taiar i broder. No li faceu poar aigo amb so poal més grander; faceu-li poar amb so de plata, que jo per ella el vai fer.— As cap de ses set setmanes, porquerola la va fer. —Bones tardes, hostalera. —Bones tardes, hostaler. —Hostalera, hostalera, anit de què soparé? —De pollastres i gallines, de lo que vostè voldré. —Hostalera, hostalera, anit amb qui soparé? —Soparà amb sa meva filla, que ella té molt bon menger. —Hostalera, hostalera, anit amb qui dormiré? —Amb ma fia no hi jauràs, perquè jo la guardaré. Jauràs amb na Porquerola; si ella ho vol, jo també.— Respongué na Porquerola; —Això sí que no ho faré. Fa set anys que estic sense home, i anit també hi estiré, i a un racó de sa cuina com porquerola i porquer.— Se donaren un abraç com a marit i muier. El sendemà de matí, que el sol no era grander: —Porquerola, porquerola, toca a dur es porcs as menger. Du-los as prat de ses Monges, que allí hi ha molt de menger. —Enviau-hi vostra fia, que jo estic vora muier. Que, si no fósseu ma mare, de vós faria un cendrer, i en tiraria sa cendra en es puig més alt que sé.— Llavò hi va enviar sa fia, que los hi dugués també.