“La cerca d’un altre paradís m’havia portat a terres llunyanes, si no pel que fa a la distància i a l’ortografia, sí quant a la cultura. I també d’aquelles en vaig gaudir intensament durant una llarga temporada. Novament vaig sentir l’escalf d’una benvinguda sincera, el gratificant plaer de l’hospitalitat, l’emoció del contacte amb allò que resulta encara un misteri, el benestar de tenir pròxima la natura en estat salvatge. I el fat va tornar a ser amable amb mi i em vaig deixar gronxar amb la seva brisa durant molt de temps. Vaig ser testimoni de la duresa de la vida i també de les seves dolçors.”
(“Prefaci”)
