“Potser el principal encert dels autors, i tornem amb allò de la punteria, ha estat el de rescatar una “biografia de novel·la” i no conformar-se a explicar-la en la barra d’un bar […]. Però qui es pensi que la biografia de Jean-Michel Fueter és novel·lable tan sols des de les històries amb les drogues o amb la policia trobarà en aquest llibre una refutació essencial, que rau en que els avatars del protagonista són l’anècdota que ens condueix a una època en què els qüestionaments de les relacions i de les estructures socials són tantes i tan diverses que no poden sinó assumir un punt de convergència: la rebel·lió. O el que és el mateix, la recerca de la llibertat; o el que és quasi el mateix, la recerca i la construcció de la identitat tot seguint la consigna de l’alliberament.”
(“Pròleg”, Manel Marí)
